En els meus ulls vec tota una vida per davant.

Porte ja quasi una setmana intentant actualitzant el blog, però la inspiració no ha cridat a la meua porta fins hui.

Aquestes últimes hores he estat pensant en lo poc que aprofitem el nostre temps. Vull dir, la vida no és gens llarga, tal volta ens queden 80 anys per davant  o pot ser ens quedem mesos, per això em dispose a viure cada dia com si fòra l'últim. 

Una volta vaig sentir que sols t'arrepentixes de les coses que no fas, pues estic disposta a no arrepentir-me de res quan siga major. Vull creixer i quan siga vella poder mirar-me a l'espill i veure a una persona que ha viscut de tot, que ha arriscat, pero que ha guanyar moltes coses també, que ha perdut; pero també he sentit que 'les pèrdues poden ser guanys'. No vull mirar-me en l'espill i vorer una persona avorrida que a penes ha ixit del seu poble. Estic disposta a viatjar per tot el món, aprendre tots els idiomes que puga, aprendre coses de gent veterana en aquest camí que és la vida i també d'ensenyar-li tot el que sapiga a tots els novells que em consulten, vull compartir bons moments en gent que valga la pena i no malgastar-los en gent que ni tan sols m'estima. Es clar que cauré moltes vegades, que m'enganyaran i que hi hauran moments que no seran bons però també sé que sóc una persona forta i que seré capaç de superar-ho tot; podré conseguir el que em propose, només necesite un poc de força de voluntat i vos asegure que d'aixó en tinc prou. 

Per tant, a mí si em pregunten què vuic ser de major el que he de contestar es que vull ser totes les persones que puga, tindre tots els noms que vuiga, pero sempre sense deixar de ser jo. 
                                                Ulls brillants i un somriure extravagant.